EL COLOR DE LES OMBRES A LA XINA Composició i funció
Els titelles d’ombres són un art popular, antic i senzill a la Xina. S’utilitzen pells d’animals per tallar-les i després es fa servir la tecnologia de projecció de llum per projectar-les sobre un cortina blanca de peu per a l’actuació.
Les ombres es caracteritzen per formes artístiques vives i colors magnífics. Es dona prioritat al vermell, groc, verd, negre, blanc.
Antigament aquests cinc colors eren colors positius, que estaven estretament relacionats amb la cosmologia i dels “cinc elements” en metafísica. Els artistes utilitzaven principalment dos mètodes per extreure colors, un s’extreia de minerals i l’altre de les plantes.
Aquest mètode únic feia que la puresa del color del joc d’ombres fos molt alta.
La filosofia del yin-yang i cinc elements a la Xina es refereixen principalment a l’or, la fusta, l’aigua, el foc i la terra, que corresponen a fusta verda, or blanc, foc vermell, aigua negra i terra groga. Aquests colors són específics del llenguatge del joc d’ombres, i el seu simbolisme és detallat i divers.
El color s’utilitza per enriquir la imatge de la figura i distingir les característiques d’identitat i personalitat. Per exemple, en els colors facials, el vermell simbolitza la lleialtat i la justícia de la figura, el negre la valentia i la franquesa, el groc l’astúcia, el blanc la bellesa o la traïció i el verd generalment simbolitza la figura grotesca.
En les escenografies d’ombres l’ús del color també és ric en simbolisme.
Per exemple, un edifici d’un palau és brillant i polivalent, les portes, les finestres i els pilars pintats amb vermell, rajoles complementades amb verd, tenint una relació cromàtica global per mostrar la seva magnificència, majestuositat i espectacularitat.
El llenguatge simbòlic del color de l’art del joc d’ombres també es reflecteix en la implicació de l’auguri del color. El vermell simbolitza la prosperitat i la felicitat, mentre que el groc simbolitza la riquesa.
L’aplicació del color en l’art popular d’ombres pren la pintura plana com a mètode de coloració, la contrasta i l’harmonitza per satisfer les necessitats estètiques. Aquests aspectes són purament decoratius.
Els titellaires d’ombres també trien els colors des de la seva perspectiva i els donen significats basats en els seus pensaments, emocions, preferències i altres aspectes personals, a més de combinar-los per expressar les característiques dels personatges. Aquests colors subjectius no només expressen els sentiments de l’artista sinó també s’ajusten al gust estètic de la gent.
En conclusió, el llenguatge del color del joc d’ombres és simbòlic, decoratiu i personal.
El teatre d´ombres xineses, ademés, forma part de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l´Unesco
Al MIT tenim una mostra dins la nostra Col.lecció de titelles.
