MIT Museu Internacional del Titella a Catalunya

Sala Museu_1

COL·LECCIÓ MIT

La col·lecció Teia Moner, inclou titelles dels segles XVIII al XXI ubicades en sales d’exposicions permanents.
Es poden trobar peces úniques com un guinyol de Laurent Mourguet del 1810, titelles del Teatre de marionetes d’aigua Thang Long de Hanoi. Vietnam, ombres xineses de finals del 1800, puppis del Museo internazionale delle marionette Antonio Pasqualino de Palerm, Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, entre d’altres.
Aquests titelles ens expliquen anècdotes pròpies mostrant la vida i els costums del seus països o dels seus manipuladors i constructors.
Una de les novetats museístiques és el tractament del contingut exposat. Els titelles estan agrupats per modalitats o tècniques. Això ens permet gaudir i comparar les diferents formes, noms, manipulacions i personatges de cada tècnica titellaire mostrant-nos com canvien segons el país i la cultura d’on són originaris.
A través d’aquest símil podem entendre part de la història dels països, dels territoris o de les persones que els van dissenyar.
Titella_2
Titella_2
Jordi Auseller (Llicenciat en Filologia Anglogermànica per la UB i doctor per la mateixa universitat i forma part del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), ens explica que “els titelles admeten diverses tècniques de manipulació. Les principals són les següents:
Guant
Quan s’enfunden a la mà com un guant per manipular-lo amb els dits.
Dit
Quan es calcen en un sol dit on el cos té un sol moviment.
Fil
Articulats per complet i accionats des de dalt per una creu de fusta d’on penja un fil per a dirigir cada moviment.
Tija

(També anomenat marota), quan són manipulats per sota mitjançant un eix inferior, però les seves extremitats superiors són manipulades a través de tiges, i de vegades la seva mà útil és la del propi titellaire.

Muppets
Són una simplificació del titella de guant, en què tota la mà està calçada en el cap del ninot, que obre i tanca la boca.
Titelles de taula i els bunraku

Són ninots que ens mostren tot el cos i són animats, moltes vegades, damunt un taulell a mitjana alçada, amb mecanismes més o menys sofisticats per la part darrera del cap i les diferents extremitats, segons la quantitat de manipuladors.

Titelles portats
Són aquells que el titellaire du sobre les espatlles i acciona mitjançant tiges.
Autòmats

Són titelles que van accionats per elements mecànics, i no sempre cal el manipulador perquè es belluguin.

La silueta
És, possiblement, el titella més simple: pot ser una figura retallada i subjecta a un simple pal o pot estar dotada d’articulació.
Altres titelles
Vists a través d’una pantalla i il·luminats amb un focus de llum per darrere, són moguts per tiges i caracteritzen el teatre d’ombres. La majoria de vegades són figures planes. Quan, a més, s’hi apliquen les mans, parlem d’ombres xineses.
Titelles objectuals
En què es manipulen i utilitzen els objectes més variats (sabates, barrets, ossos, troncs, pedres, etc.), dotant-los de qualitats humanes.
Existeix una variant autòctona anomenada titella de guant català
La construcció i manipulació del qual difereix de les del titella de guant d’altres tradicions, com ara el pulcinella italià, el guinyol (o titella francès), el punch (o titella anglès) o el Kasperle alemany.
Titella_11

La col·lecció incorpora peces d’espectacles premiats de la companyia Teia Moner. També és disposa d’un espai on s’exposen titelles utilitzats, en teràpia i educació, per diferents professionals de les arts escèniques, la docència i la salut.

Titella_23
caCA

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar l’ús que fas del nostre lloc web. Pots autoritzar l’ús de totes les cookies fent clic al botó «Accepta», obtenir més informació o rebutjar-ne l’ús fent clic al botó «Rebutja».