El Betlem de Tirisiti
És un retaule nadalenc adreçat a infants d’una durada de mitja hora i dues parts ben diferenciades.
La primera part és en castellà, excepte el diàleg entre el narrador i Tirisiti. Narra des del naixement de Jesús fins a la fugida a Egipte, d’acord amb els evangelis de Sant Lluc (fins a l’adoració dels pastors), Sant Mateu (el passatge dels Reis) i els apòcrifs de la infància (la llegenda de la palmera i la collita miraculosa). És un auto sacre conduït per un narrador, amb poques intervencions de Tirisiti i alguns diàlegs improvisats. L’acció ràpida, l’atrotinament d’alguns personatges, els sorolls i l’accent són recursos que insinuen un estil sainetesc i popular que es farà explícit en la segona part.
L’estructura de la segona part s’acosta en bona mesura al sainet i només s’apunta una dèbil línia dramatúrgica que aglutina personatges i situacions molt diverses en què predomina el caràcter còmic i molt participatiu. L’escenari es transforma en Alcoi i comencen les peripècies de Tirisiti i la seva muller; la veu de Tirisiti la fa el manipulador amb la llengüeta tradicional per a amplificar la veu del titellaire, encara que es perd la nitidesa en l’audició. En aquesta part apareixen personatges populars com el Sereno, el Sagristà, el grup de Beates, l’Agüelo, el torero Clásico, el Capellà, el Monesillo, els Moros i Cristians i sant Jordi. La incorporació de dites, personatges i contarelles de la vida d’Alcoi ha estat constant al llarg del temps i és probable que alguns perdin rellevància amb el temps i altres perdurin fins a configurar el Tirisiti actual.
Pel que fa als aspectes tècnics, els titelles es mouen per un entramat de guies que creuen l’escenari en diferents direccions. Aquestes guies són un residu del recorregut que feien els ninots quan estaven adherits al mecanisme tradicional, amb el qual apareixien a escena sense necessitar cap manipulador. Actualment, els titelles estan fixats a una base de fusta que amaga la vareta metàl·lica que manipula el titellaire des de sota. A més, com que alguns dels personatges principals tenen els braços i una de les cames lliures, en desplaçar-los o girar-los fan uns moviments que provoquen la sorpresa i la hilaritat del públic.
Trajectòria
En la dècada de 1880 ja existien a Alcoi tres empreses que el representaven: El Tio Sarguero, Pepe el Cullerotero i Josep Esteve Carbonell. A partir de 1904 Pepe Esteve, betlemer, fusiona els tres negocis i prepara dos betlems que exhibeix durant uns anys.
Durant la dècada dels anys quaranta del segle XX viu el seu moment de plenitud, mentre que a partir dels anys seixanta canvia sovint de propietaris i passa llargues temporades inactiu. L’any 1973 se’n fa càrrec l’Asociación de Amigos y Damas de los Reyes Magos, però el període de representacions serà breu perquè l’estiu de 1975 l’edifici on es feien les representacions s’enfonsa i el Betlem es destrueix íntegrament. La iniciativa de recuperar-lo la pren l’Ajuntament d’Alcoi, que n’ha restaurat els titelles, l’escenari i el teatret on es representa cada any. A més, en aquesta darrera etapa la companyia de teatre La Dependent s’encarrega de representar-lo.
Continguts
El Betlem ens aporta una de les baules que connecta els retaules religiosos antics amb les representacions tradicionals dels nostres dies. S’ha convertit en una font de documentació per a reconstruir la fisonomia de la ciutat d’Alcoi i seguir l’evolució d’aspectes com la relació entre les classes socials, la transformació urbana, les festes, els costums, la llengua, etc.
El 26 de novembre de 2002, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana aprovava la declaració de Bé Immaterial d’Interès Cultural al Betlem de Tirisiti.
Bibliografia
Oltra, Miquel. Vorejant la història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents. Albaida: MITA publicacions, 2000.
Enllaços
El Betlem de Tirisiti a la Viquipèdia
El Betlem de Tirisiti al web de l’Aj. d’Alcoi
Text de Roser Soler Piera escrit a l’Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes de l’Institut del Teatre de la Diputacuó de Barcelona.
Fotos de l’Ajuntament d’Alcoi
