Històries sense paraules? (Teràpia amb nens sords)

Sr. Jean Paul Pallard. Educador especialitzat i titellaire.

Institution Régionale de Jeunes Sourds – Poitiers (11)

 Gràcies a la paraula del titella, útil privilegiat, entre d’altres, de comunicació i d’expressió no verbal, els nens sords poden entrar en aquest món de l’ imaginari que està poblat de princeses i dimonis.

El taller que tenim actualment neix l’any 1990 del desig i de la voluntat d’un cert nombre de mestres que treballaven amb nens sords a infantil i a primària i que volien desenvolupar la comunicació visual per permetre a aquests alumnes poc a poc tenir accés al llenguatge codificat L.S.F. (llengua de signes francesa).

També es volia donar la possibilitat d’una millor construcció de l’ imaginari a través de diferents contes. I un tercer aspecte era permetre als alumnes trobar-se al voltant d’una història i de diverses activitats: tallers de mim, comunicació visual, exercicis de pre-lectura, ideogrames, grafisme, dibuix, pintura, collage…

L’equip que porta aquest taller està compost per: Tres professors d’ensenyament especialitzat (un ortofonista, un audioprotesista i una educadora del centre d’acció mèdico-social precoç -CAMSP-), un mestre de LSF, una educadora especialitzada i jo. Cada dijous fem la sessió desprès de dinar i comença amb l’explicació d’un conte amb titelles feta per l’equip terapèutic.

Desprès s’organitzen 4 tallers de mitja hora cadascun i els alumnes es divideixen en 4 grups:

Taller d’expressió corporal.

S’explica algun personatge del conte vist. S’utilitza un titella i es fa el personatge corporalment. L’animador ho explica en LSF. Finalment els alumnes fan la història en mímica.

Taller de lectura.

S’ajuda a que els alumnes tinguin plaer per anar a buscar els llibres, obrir-los, retrobar els personatges…També s’utilitzen pictogrames per realitzar la composició lògica de la història.  Es fan jocs.

Taller d’expressió manual.

Aquí es fan els titelles que s’han vist en el conte, i es reviu amb els ninots el conte.

Taller d’ Educació auditiva.

Està animat per un audioprotesista. Es treballa molt en lligar un instrument amb un animal. Per exemple amb un titella picot, s’utilitza una caixa xinesa. El nen nota les vibracions de la caixa, i quan li dona un cop, el titella també dona un cop amb el bec a una fusta, i es crea un joc entre l’ instrument musical i el titella. Un altre exercici es fa amb un xilòfon i un esquirol. Quan l’esquirol està a dalt, toquen la part més aguda del xilòfon i quan l’esquirol està a baix, la més greu. Més endavant es torna a representar el conte i els alumnes ho entenen millor.

La primera vegada que veuen la representació de titelles, no ho comprenen del tot, no comprenen el seguiment lògic dels esdeveniments, no saben quins són els personatges, no poden nombrar-los perquè no tenen el llenguatge adequat.

La segona vegada, ja els comencen a nomenar, perquè ho han treballat en els Tallers. La tercera vegada, tres setmanes desprès els hi permet abordar un seguit lògic, l’escenari en si mateix, la història.

Aquest treball amb el conte es fa durant mig trimestre. També es va treballar el món submarí de Costeau amb ombres. Posteriorment aquests alumnes han tingut el costum d’anar a veure espectacles de titelles i de informar-se abans (anant a la biblioteca) dels contes que anaven a veure.