El MIT creu en un discurs museístic globalitzador, per això, els titelles s’agrupen per modalitats o tècniques titellaires, això permet comparar les diferents formes, noms, manipulacions i personatges mostrant com canvien segons el país i la cultura de què són originaris. A través d’aquest símil podem entendre part de la història dels països, dels territoris o de les persones que els van dissenyar.